ELS ORÍGENS FAMILIARS

Pels anys 1840, Mariano Duran i Massó (1820-1912), deixà la seva casa del carrer Major 115, de Cervera, i s'establí a Cuba on instal.là una fàbrica de tabac amb més de sis-cents esclaus...

El 1886, l’hereu familiar, Agustí Duran i Farreras (1849-1914), que era registrador de la propietat, li comprà la casa de Cervera, amb motiu del seu casament amb Elisa Sanpere i Labrós

FORMACIÓ

Estudià les primeres lletres en l'Estudi Nou i el batxillerat amb els pares claretians de la Universitat de Cervera, on el Pare Naval havia organitzat un petit museu arqueològic. 
Amb l'amic Frederic Gómez, anava a la descoberta de "pedallassos", (possibles restes arqueològiques) pels voltants de Cervera.

Per tradició familiar es doctorà en Dret, però al mateix temps, i per afecció, estudiava Història en la facultat de Filosofia i Lletres. 
Des de l'Institut d'Estudis Catalans, Bosch Gimpera li va encarregar les excavacions del pla de les Tenalles (Segrià) i de Valltorta (al Maestrat).

ESTABILITAT

El 1917 va guanyar la plaça d'arxiver municipal a Barcelona. Allí va conèixer a Hermínia Grau i Aymà. Un amic comú, Eduard Toda i Güell, els invitava sovint, amb altres tertulians, al seu castell d'escornalbou.

El 1921, es traslladà l'arxiu a la Casa de l'Ardiaca, que va ser també la llar dels Duran i Grau, i el lloc on van néixer les seves filles, Núria, Roser i Eulàlia.

Durant l'exposició universal de Barcelona de 1929, va organitzar un pavelló que seria el primer assaig del Futur Museu de Barcelona.

Al servei de la Mancomunitat, va ser l'encarregat de convèncer l'Ajuntament de Cervera de la necessitat d'instal.lar una central de telèfons i, el 1934, va aconseguir per a la seva ciutat natal l'establiment de la primera biblioteca creada per la Generalitat catalana.

 

LA GUERRA.  EL PROCÈS

Durant el període de guerra va assumir la responsabilitat del salvament del patrimoni documental català. En un principi, va tenir que protegir de l'impuls revolucionari la documentació eclesiàstica.
Més tard, les bombes de la guerra van fer insegur el primer refugi que estava situat al convent de l'Esperança, al centre de Barcelona i llavors va aconseguir poder utilitzar el monestir de Pedralbes, on hi va habilitar un despatx amagatall

"soc a la meva cel.la de Pedralbes; per la finestra florida veig la ciutat com blanqueja a la llum del sol que va caient... És un paisatge tan dolç que entra cor endins que no te n'adones."

Per poder traslladar els documents va manar fer unes caixes especials que servien tant pel trasllat com per prestatgeries.

A l'analitzar la documentació que traslladava, va descobrir noms d'artistes ara famosos (com Bernat Martorell o Antoni Canet), però fins a aquells moments, totalment desconeguts.
Acabada la guerra va ser processat per "roig"
 

 

ACTIVITAT A BARCELONA

Superat el procés, continuà al capdavant de l'Arxiu Municipal de Barcelona. 
El 1943 inaugurà el Museu d'Història de la Ciutat, reorganitzà les activitats  arqueològiques: excavacions sota la casa Padellàs al c. dels comtes de Barcelona i a la P. de la Villa de Madrid.

I divulgadores: les visites guiades i les sessions setmanals de ràdio sobre la història de Barcelona

El 1950 va fundar a Martorell l' "Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos".

Amb el nom d'Institut d'Història de Barcelona que dirigí fins 1957, incorporà altres organismes, com el Museu d'Història i el Museu d'Arts i Indústries Populars del Poble Espanyol.

Gaudia d'un prestigi reconegut més enllà de les nostres fronteres.

 

DIVULGADOR DE LA HISTÒRIA LOCAL

Va ser un dels primers historiadors catalans que van valorar aquells fets que es generaven lluny dels centres de poder.
Per tant, divulgà els seus coneixements per implicar la gent del carrer, perquè entenia que només estimant els orígens es podia donar una identitat comuna als ciutadans de Catalunya.

El seu mestratge arribava també als més joves

 

 

ACTIVITAT A CERVERA

Li agradava passar els estius a Cervera. Aprofitant aquestes estades, va organitzà, amb l'ajut del seu amic Frederic Gómez i Gabernet, l'arxiu, la biblioteca i, el 1959, el Museu d'història que porta el seu nom i el Museu del Blat i la Pagesia el 1964.

Va rescatar l'estela de Preixana que estava en el mur d'un hort

Qualsevol motiu era una excusa per explicar el patrimoni històric cerverí als seus amics, companys o representants de diferents institucions.

El 1955, va organitzar la III Assemblea d'Investigadors de les Comarques Catalanes.

Va ser el senyor Duran qui amb el seu entusiasme va engrescar el Rector de la Universitat de Barcelona, el doctor Antoni Torroja, a fi que utilitzés la seva influència en el Ministeri d'Educació per poder començar la restauració de la derruïda universitat.

El 1970, va intervindre en el descobriment de l'estàtua del s.XIV, del bisbe Sant Eloi, a Tàrrega.

---

 

 

Extractat de CLARIANES DE LA MEMÒRIA, 
(Exposició biogràfica d'Agustí Duran i Sanpere)
Cervera, juny de 2000 
Textos: M. Teresa Salat i Noguera
Reproduccions fotogràfiques: Josep Ignaci Rodriguez (Servei d'audiovisuals de l'IEI)

 

Tornar al començament