(Mogui el ratolí per sobre del planell, per veure els detalls...)
La Casa Duran forma part del conjunt museístic municipal cerverí. És considerada la casa pairal de la família cerverina Duran, tot i que n'havien tingut d'altres al carrer Major, i respon a la sensibilitat i al gust burgès propis de l'època de la Restauració.
L'Habitació del cotxe:
(en procés de restauració)
Originàriament havia estat el domitori de les filles d'Agustí Duran i Farreras i durant la postguerra va ser habilitat per Agustí Duran i Sanpere i la seva muller Hermínia Grau i Aymà. Actualment en aquesta habitació hi trobem un punt d'interpretació de la Casa Museu amb la projecció d'un audiovisual i altra informació sobre l'espai domèstic i la vida familiar dels Duran.
L'Estudi: Aquesta habitació, habilitada com a despatx de treball, conserva una interessant col.lecció d'objectes relacionats amb la vida professional d'Agustí Duran i Sanpere: des de la biblioteca a antigues càmares fotogràfiques, de filmació i un estereoscopi. Entre les prestatgeries hi podem trobar alguns dels regals que s'intercanviaven Agustí Duran amb els seus colegues i que, sovint, juguen amb les reproduccions històriques tan del seu gust.
El Menjador: Menjador d'estil alfonsí conservat tal com era originàriament. Mercès a la llar de foc, servia també de lloc d'estada d'hivern. Els dobles cortinatges i els paravents l'aïllaven de la galeria i del corredor. Hi destaca la taula extensible i la làmpara de gas amb un cert regust modernista.
El Terrat: Terrassa mig ajardinada que dóna sobre la barbacana, la muralla i el passeig del Portalet. La cisterna proveeix d'aigua fresca i bona a la casa. El tunel que travessa Cervera passa per sota i segueix la línia del corredor. A l'altre costat de la vall, es veu el Mas Duran, torreta feta construir per Agustí Duran i Sanpere arran del seu casament el 1924 i que la utilitzà fins la guerra.
La Cambra de la Padrineta: Dormitori habitat per Elisa Sanpere i Labrós, mare d'Agustí Duran i Sanpere, els darres anys de la seva vida, on morí el 1940..
La Capella: Oratori familiar on se cele-brava missa per Sant Agustí i on es casaren alguns membres de la família. És d'estil neogòtic francès. Obra de l'aleshores pintor de renom Antonio Bejar. Les pintures dels àngels són retrats dels tres fills d'Agustí Duran i Farreras, Agustí i Montserrat a banda i banda de l'altar i Joaquima sobre la porta d'entrada. També als dos costats, figuren els sants patrons del matrimoni, Sant Agustí i Santa Elisa, Privilegí pontífic...
El Corredor: Introdueix a la part del darrera del pis, la part més funcional que era habitada habitualment. És l'eix que comunica dormitori, cuina, menjador, oratori, galeria i al fons, el terrat.
La Camilla: Denominació que rebia el dormitori, la cambra del qual servia de menjador d'hivern, per la seva proximitat amb la cuina.
El Rebedor: Ens introdueix a l'atmòsfera decimonònica de la casa. És presidit per La Mare de Déu del Bon Consell, patrona de la família. Pintura a l'oli, còpia del segle XVIII (1797) d'un gravat possiblement del segle XVI. La llum prové d'un pati interior. El rebedor dóna al despatx i serveix de distribuidor, d'una banda cap a la part noble de la casa i de l'altra al darrera, la part més funcional.
L'Entrada: La casa és un exemple de casa burgesa, feta, però en uns moments en què l'economia no provenia ja de la petita indústria sinó de la rendibilitat de les terres. Aquesta peculiaritat es reflecteix en la casa. La severitat classicitzant de la façana amb esgrafiats, de l'entrada i del pis noble no és obstacle a la funcionalitat de diverses dependències més lligades a l'explotació agrícola. Al fons de l'entrada, l'anomenat estable, guardava sota els seus arcs gòtics, la tartana, el cavall, els llums per a la processó, les antigues caixes de núvia, però també tota mena d'eines del camp, sacs de blat, tenalles d'oli, vi al celler, etc. A mà dreta la primera porta donava al despatx públic de registrador de la propietat i les altres dues portes a dispòsits d'oli. Al pis segon, una part era destinada a la matança del porc.
El Despatx: D'Agustí Duran i Farreras i després d'Agustí Duran i Sanpere. Contenia bàsicament la biblioteca jurídica i l'arxiu familiar. Comunicava per una escala amb el despatx de registrador de la propiedtat que dóna a l'entrada de la casa. Destaca la taula del segle XVII de tradició catalana renaixentista.
La Saleta: Entrada a la part noble de la casa. El paper de la paret, el llum, l'enrajolat i els cortinatges són els autèntics.
La Cambra alegre: Denominació familiar que rebia el dormitori d'hivern d'estil isabelí amb la tradicional sala i alcova i llar de foc. Es conserva pràcticament tal com era en morir-hi, el 1914, Agustí Duran i Farreras. És construït sobre els porxos del carrer Major, fet que li dóna una bona panoràmica sobre el carrer.
El Saló: Sala, conservada intacta, reservada per a grans ocasions presidida per dos retrats fotogràfics familiars ricament emmarcats seguint la tradició romàntica de l'època. Els pares paterns d'Agustí Duran i Farreras: l'advocat i alcalde de Cervera Jeroni Duran i Massó i la seva muller Joaquima Farreras i Montaner, de Capellades. Els avis materns de la muller d'Agustí Duran i Farreras, Elisa Sanpere i Labrós: el notari barceloní Nicolau Labrós i la seva muller Carme Inglés i de Torres.
La Cambra blava: Denominació familiar donada al dormitori principal constituït per cambra i alcova. La camra amb el mobiliari estapissat de seda blava, un cop tancada la porta que l'unia amb l'alcova, podia servir d'ampliació del Saló en casos excepcionals. L'armari rober i el llit amb dosser de xicranda pintada de negre, són els mobles de més valor de la casa. A l'alcova, hi ha la canastra per als bolquers d'Agustí Duran i Sanpere i el bressol que aquest destinà a la seva filla petita.
La Cuina: Cuina amb llar de foc i cuina econòmica que conserva la seva estructura i enrajolat original. Comunica amb el rebost i el dipòsit de l'aigua que era omplert amb cantis de l'aigua de la font del carrer Major. Una escala puja al pis segon de la casa reservat inicialment al servei. En aquest pis matava el porc i per tant s'hi eleboraven els embotits i s'hi preparaven els pernils. També s'hi feia sabó.
